Nit de llum i patrimoni a Sineu
Benvolguts passejants de la nit,
Un any més, i ja en van nou, us convidam a passejar i descobrir alguns carrers i indrets on encara no havíem passat. Com sempre, hem procurat combinar llum, creativitat i enginy per destacar alguns racons i el patrimoni del nostre poble, amb la mirada posada en l’actualitat i els seus dilemes, que són els nostres.
Desitjam que gaudigueu de la passejada i que la fosca ens il·lumini.
Col·lectiu Contrallum
1. L’Hospici
2. Les Ànimes del Carrer
3. No!
4. Sa Teulera
5. L’Art del Coneixement
6. Sineu en Bici i a Peu!
7. Les Xarxes del Demà
8. I tu, cap a on vas?
9. Mov-i-Vent
10. Les Neules del Convent
11. Me cago en Sineu!
El recorregut de carrers serà:
Carrer de Ponent, carrer de les Parres, carrer de l’Hospital, plaça del Pou d’en Rebassa, carrer Sant Josep, carrer Retir, carrer de les Penyes, carretera de Llorito, carrer de sa Teulera, carrer del Camp, carrer de la Constitució, carrer de Palma, carrer de Son Massip, carrer Campana, carrer Ramon Llull, plaça de sa Quintana, plaça dels Reis de Mallorca, carrer Esperança, carrer del Palau carrer del Bisbe, carrer l’Hospital.
El 1918 es va redactar el Proyecto de Casa-Hospicio. El tècnic es va guiar per les teories higienistes del moment que el duien a dissenyar espaioses dependències, ben orejades i il·luminades, prioritzant la funcionalitat de l’edifici a l’estètica, i un jardí per permetre als asilats i malalts prendre el sol durant la seva estada. Les obres contemplaven l’enderrocament d’una part de l’edifici preexistent ―l’antic Hospital i casa de la Vila―, la restauració de la façana de l’oratori de Sant Josep, la creació del jardí i un nou edifici amb accés pel carrer de Ponent.
La façana principal, reculada respecte el carrer, presenta un basament de pedra i un cos superior d’obra de fàbrica de marès. En destaquen els treballs d’escultura amb ornamentacions de reminiscència modernista, realitzats per l’escultor Sebastià Alcover i Gacias, Piscol (Sineu, 1871 – Palma, 1961). A la part central hi ha un relleu de la Immaculada i dos escuts: a l’esquerra el municipal i a la dreta del llinatge Crespí, en honor al Director de la Casa-Hospici i benefactor de l’obra Mn Lluís Crespí i Niell, Guillemet (Sineu, 1880 – 1954).
L’Hospici tenia com a objectiu donar aixopluc als orfes i als pobres i a tenir cura dels malalts des de que fou fundat, al segle XIII. Sempre s’hi va dur a terme aquesta tasca social per prevenir la mendicitat i la vagància. Les Germanes de la Caritat de Sant Vicent de Paul el gestionaren entre l’any 1866 i el 1977; a partir d’aquest darrer any, i fins l’any 2001, l’Hospici fou administrat per l’Ajuntament. Després d’uns anys tancat, fou restaurat i reobert, gràcies a un conveni signat amb el Consistori i l’Organització Mater Misericordiae, qui gestiona a dia d’avui l’espai. Aquesta entitat treballa per millorar la qualitat de vida de les persones amb diversitat funcional, promovent-ne l’assoliment d’una vida tan plena i autònoma com sigui possible, des del respecte a la seva dignitat, intimitat i dret a ser diferent.
Volem posar en valor la feina que es feia i es fa, avui, a l’Hospici. Per això, l’Organització Mater Misericordiae ha col·laborat amb Contrallum cedint-nos els plats pintats d’aquesta instal·lació, els quals han estat fets per usuaris d’aquesta entitat als seus tallers ocupacionals d’artesania.
El carrer de les Ànimes és un cul-de-sac perpendicular al carrer de Sant Josep. Abans del segle XVII era conegut com el carrer de les Parres. A partir de 1756, emperò, apareix relacionat com a carrer de l’Hort de les Ànimes. Amb la fixació del nomenclàtor oficial en castellà de 1863, passà a designar-se com a calle de las Almas. El 1987, amb la normalització del nomenclàtor de carrers, la Comissió Informativa de Cultura decidí recuperar el nom Carrer de les Ànimes, tot desaprofitant l’oportunitat de recuperar el topònim genuí de l’Hort de les Ànimes.
La paraula ànima- i en la seva forma plural, ànimes- és un mot molt arrelat a Mallorca, ja sigui per la seva presència en el nostre costumari o en el nostre vocabulari. Pel que fa al calendari popular, des de fa uns anys, s’està recuperant la Nit de les Ànimes, una festa que antigament es celebrava al voltant de Tots Sants i que pretenia apropar el món dels difunts als més petits de la casa. Pel que fa al vocabulari, els mallorquins tenim moltes expressions que contenen aquesta paraula: “amb tota l’ànima”, “ser una animeta”, “entregar l’ànima a Déu”, “en cos i ànima”, “una ànima en pena”… Al Diccionari Català-Valencià-Balear d’Alcover i Moll, surt, també, l’expressió “donar ànima”, que només s’emprava a Sineu, com a sinònim de batejar.
Així doncs, amb els infants del CEIP Rodamilans, hem volgut jugar amb la paraula i amb el nom del carrer, realitzant aquesta instal·lació d’animetes que surten a passejar de nit, per recordar qui som, d’on venim i cap on anam.
El nucli de població de Sineu s’estén sobre un turó allargassat, amb una timba al costat de migjorn que ha donat nom als topònims urbans de ses Escales de cas Tintorer, es Mirador, sa Costa de son Cleda, sa Riba, el carrer escalonat conegut actualment com les Escales del Palau o ses Penyes. És en aquest darrer paratge, a ponent de la vila, on s’hi emplaça un dels dos grans molinars sineuers. Arrenglerats damunt una part del capserrat, hi ha hagut fins a set molins: el de la Costa d’en Macota o de n’Andreu (en resta part de la base), el d’en Puput o de ses Penyes, el Nou o de ca ses Peretes, el d’en Pep Gomila, el d’en Crespí (desaparegut), el d’en Feliu, i el d’en Collet –aquest a l’altra costat de la carretera de Llorito–.
En els nostres dies, cal que cuidem i preservem el medi ambient i l’entorn rural. És per això que cal promoure la sostenibilitat, també aplicada al sistema productiu ramader. Aquesta ha de ser curosa i respectuosa amb l’entorn, les persones, i també amb els animals, i els projectes de ramaderia intensiva no són el camí, ja que consumeixen una gran quantitat de recursos naturals, que són limitats a la nostra illa, com l’aigua. A més, aquests projectes generen grans quantitats de residus i emissions de gasos contaminants, que són molt perjudicials per a la salut pública. Per això, “A Sineu no ens toquis els ous!”
El novembre de 1935, el teuler Miquel Dalmau i Miralles (Sineu, 1901 – 1981) sol·licità construir una nova teulera als solars que havia adquirit provinents de la parcel·lació de la finca s’Era de Son Gual. El promotor i el seu germà, Gabriel Dalmau i Miralles (Sineu, 1906 – 1970), eren la tercera generació que es dedicava a la producció de teules, gerres i gerricons, cossiols, bevedors, teuladers, piques, canons i caps de moro. El 1965 aquesta indústria es deslligà de la família Dalmau i passà al teuler Antoni Barceló i Amengual (Vilafranca, 1936 – Sineu, 1992), que anys després compraria el magatzem adjacent, ocupant així la totalitat de l’illeta.
Quant a l’actual carrer de la Teulera, aquest va romandre sense nom fins al 1987 quan, la Comissió Informativa de Cultura, decidí posar-li aquest nom atès el veïnatge de la fàbrica. Malauradament pocs anys més tard, el maig de 1994, es rodà la clau d’aquesta indústria centenària del test, la darrera que quedava a Sineu.
Després d’anys de reivindiacions per diversos sectors de la comarca demanant un centre de secundària, ja que fins aleshores, els joves dels pobles que configuren la Mancomunitat del Pla de Mallorca s’havien hagut de repartir entre els instituts d’Inca i de Manacor, es va signar un conveni de col·laboració entre el Ministeri d’Educació i Cultura, la Conselleria d’Educació i l’Ajuntament de Sineu per construir l’institut, als terrenys municipals coneguts com Es Clapers d’en Vellana.
L’IES Sineu va obrir les seves portes el curs 1999-2000. Enguany, doncs, fa 25 anys que l’institut està obert de pinte en ample als i pels adolescents del Pla, proporcionant-los un futur millor i que, a la vegada, els hi dona l’oportunitat de conèixer joves dels pobles veïnats, creant vincles i sentiment de pertinença i estima al territori.
Actualment, el centre acull els estudiants de nou municipis del Pla de Mallorca: Ariany, Costitx, Lloret de Vistalegre, Llubí, Maria de la Salut, Petra, Sant Joan, Sencelles i Sineu (durant els primers anys, també els joves de Montuïri i Santa Eugènia).
Així doncs, en aquesta doble instal·lació, us convidam a fer un viatge als vostres anys d’institut; però també volem retre homenatge a l’Educació Pública i a totes les persones que ens acompanyen i ens han acompanyat en aquesta etapa tan important de les nostres vides. L’educació ens obre les portes al coneixement i a la curiositat, elements imprescindibles per a construir una societat millor. És per aquesta raó que cal defensar-la sempre.
Per segon any consecutiu, comptam amb la col·laboració d’un grup d’apassionats per les matemàtiques; ells són “Bojos per Mandelbrot”, que han creat aquesta instal·lació per homenatjar al matemàtic polonès Benoît Mandelbrot, el pare de la geometria fractal i que, enguany, es celebren 100 anys del seu naixement.
Homenatge a Mandelbrot:
Quan un pensa en la ciutat de Varsòvia, a la riba del riu Vístula, no pot deixar d’imaginar
com els seus carrers han vist créixer infants que després serien un referent per a la
humanitat. Parlam de Frederic Chopin, de Maria Sklodowska (Madame Curie) o de Benoît Mandelbrot, que nasqué ara fa exactament 100 anys.
Aquest matemàtic polonès és el creador de la geometria fractal, una branca moderna de les matemàtiques que reconstrueix la complexitat de la natura des de la simplicitat. El mèrit d’aquesta línia, que ja havien explorat científics i artistes segles abans, és que a partir d’una idea senzilla iterada sobre si mateixa multitud de vegades, aconsegueix models de realitat molt elaborats. Podem percebre un arbre com un conjunt d’arbres (cosa que ja deia Delacroix), un nigul, com un conjunt d’esferes dins esferes o, una muntanya, com un caramull de petites muntanyes. Els fractals il·luminen avui en dia parcel·les de la medicina, de la botànica, de les arts plàstiques, del cinema, de la música… i, lògicament, de les matemàtiques.
La música que acompanya la instal·lació és Einstein on the beach: Knee Play 1, de Philip Glass Ensemble.
I si en fa un no res, hem pogut gaudir d’una creació matemàtica, ara us convidam a gaudir de la dansa i de la música, dues disciplines indispensables de la Cultura i el Coneixement, i que des que en tenim constància, han estat ben presents en totes les societats arreu del món i de la història.
Us animam, doncs, a gaudir d’un món on les muses de la inspiració ballen al compàs fluït de la música, enriquint les nostres vides. A cada moviment i a cada melodia, descobrim la bellesa de la creació, sinònim de Coneixement i Cultura vives, recordant-nos constantment el valor d’allò que ens fa humans.
El 23 de setembre de 1857 el consistori sineuer encarrega a l’agrimensor andalús Pedro Moreno y Ramírez registrar cadastral i topogràficament els terrenys i finques del municipi. Moreno va lliurar a l’Ajuntament el Plano geométrico del término jurisdiccional de Sineu amb l’Inventario de la riqueza rústica, urbana y pecuaria de Sineu el 1858. L’any 1864 entregà l’Amillaramiento de la riqueza rústica, urbana y pecuaria de Sineu.
En aquest darrer document es recullen, en unes parcel·les concentrades al voltant de la Creu d’en Pastor, els topònims el Pati o els Patis. Si prenem l’accepció del diccionari que fa referència a un espai no edificat però que es pot edificar –un trast−, aquestes eren unes zones contigües al casc urbà que, en poc més d’un segle, ja formen part de la trama urbana. El 2007 es va edificar el Pati de son Janer i la zona enjardinada central, entre les edificacions alineades a les carreteres de Palma i Llorito, va quedar incorporada al nomenclàtor urbà amb aquest topònim històric.
Aquesta instal·lació ha estat feta amb la col·laboració de Sineu en Bici i a Peu, un moviment d’uns pocs per a uns molts amb l’aspiració d’una mobilitat activa per Sineu. El projecte s’inspira en els nins i nines que van a escola al CEIP Rodamilans. Els seus desitjos i les seves limitacions a l’hora d’anar i tornar de ca seva de manera autònoma i sense un vehicle a motor, han estimulat els impulsors d’aquest projecte. Segons dades recollides a l’escola, a dia d’avui, un 40% d’infants voldria arribar en bicicleta al CEIP Rodamilans, però la realitat és que només un 4% ho fa. El poble s’ha motoritzat en les darreres dècades per mor de polítiques de mobilitat que han prioritzat el cotxes, per bé que a Sineu qualsevol trajecte quotidià a peu es fa en menys de 15 minuts. A Sineu els nins i nines no van a peu ni en bicicleta i, per tant, tampoc no hi van les seves famílies. Però recordem les paraules del pensador i psicopedagog, Francesco Tonucci: “Si un poble és bo per als infants, també ho serà per a tothom.”
El primer eixample de Sineu, seguint el plànol aixecat pel canador Gaspar Mas i Miralles Comelles, és del 1869 i va establir en solars la finca coneguda com El Pati. A l’ordenació regular amb carrers ortogonals i perpendicular a l’actual carrer de Ramon Llull, hi havia tres carrers cul-de-sac: carrer de la Glòria, carrer de la Campana i carrer de Llebeig.
Seixanta anys més tard es parcel·là la finca contigua Son Macip (1933); l’obertura d’un nou carrer ‒el carrer Son Massip, d’on venin‒, des de la carretera de Palma, i la prolongació dels carrers de la Glòria i de Llebeig, plantegen un esquema bàsic per a la urbanització que segueix el model d’illeta tancada. Quant al carrer de la Campana, va romandre com un atzucat fins que, l’any 1936, es varen adquirir els terrenys necessaris per obrir-lo fins al carrer Son Massip, donant-li així la continuïtat que té actualment. Aquesta zona, fruit de les operacions urbanístiques explicades anteriorment, conforma la barriada coneguda popularment com la Bonanova.
El plàstic és un material molt resistent i es dispersa fàcilment; per això, podem trobar plàstics a cada racó del planeta, des de l’Àrtic fins a l’Antàrtida. Una vegada els objectes de plàstic arriben a la mar, la fauna marina els pot ingerir i acumular-los al seu interior, poden quedar-se en suspensió, surant a la superfície o poden finalment enfonsar-se i romandre al fons marí, tardant entre dècades i centenars d’anys a degradar-se. Al Mediterrani trobem una gran quantitat de microplàstics; de fet, entre un 21 % i 54 % de totes les partícules de microplàstics del món es troben a la conca mediterrània.
Hem de mantenir les aigües netes i lliures de plàstics, perquè recordem que la Terra està coberta per un 70% d’aigua (dolça i salada), i que l’aigua és imprescindible i, alhora, és vida. I per això, a mode de distopia, amb plàstic hem fet la mar, per denunciar precisament que els plàstics i la mar no poden anar de la mà.
La Creu de la Quintana Nova o Creu d’en Pastor està documentada el 1632. Aquesta, entre 1883 i 1886, fou objecte d’una reconstrucció donat el mal estat de conservació en que es trobava. El promotor en fou l’ecònom Rafel Ignasi Rubí i Pocoví, que es trobava al capdavant de la parròquia sineuera. Les despeses varen córrer a càrrec d’una canonge de la Seu, amb arrels sineueres, Mn Lluís Barbarín i Vanrell.
La nova creu, còpia de l’antiga amb l’afegit de l’escut del mecenes, és obra del mestre d’obres Bartomeu Ferrà i Perelló i els escultors Guillem Galmés i Socias i Llorenç Rosselló i Rosselló. Fou solemnement beneïda el 3 de maig de 1884, festa de la Creu, pel canonge Barbarín. Dos anys més tard es col·locà un sòcol de pedra viva i una reixa circumdant la creu donant-li l’aspecte que encara avui té.
La Creu d’en Pastor és una de les tres creus de terme que hi ha a Sineu; aquests elements s’ubicaven a prop de les poblacions per tal de delimitar-los i donar la benvinguda o acomiadar els transeünts. Aquesta creu marca els límits urbans de Sineu que ens condueixen cap a Llorito i cap a Ciutat. Però, a Sineu pujam o baixam a Palma? Com podem veure en aquest indret, no sempre el parlar mallorquí ens duu clarament allà a on volem anar. O sí…
El carrer d’entrada a la població, des de la carretera de Llorito, passant per la Creu d’en Pastor i fins al carrer del Bisbe, d’ençà de la retolació oficial de 1863 es designava com a calle de la Esperanza. El consistori encapçalat pel batle Mateu Estela i Munar, de ca n’Estela, el 1938, acordà designar un tram d’aquesta via –des de Can Gacies fins a la sortida del poble cap a Llorito− amb el nom de calle del Capitán D. Cristòbal Real [Cristòfol Real i Munar, de can Real (Sineu, 1902 – Batalla de Terol, 1938)].
Mantengué aquesta denominació fins al 1987 que, a proposta de la Comissió Informativa de Cultura, passà a anomenar-se un primer tram Plaça del Reis de Mallorca, un segon tram Plaça de la Quintana i el darrer Carretera de Llorito.
Mov-i-Vent ens convida a escoltar el so del vent, que es passeja per tots els racons del nostre poble, acaronant el nostre patrimoni amb el seu xiuxiueig constant, i que, quan passa, ja ha passat, perquè és moviment, com la vida mateixa.
Aquesta instal·lació vol ser una narració dels canvis i les transformacions que es donen als pobles, igual que els vents arriben i alteren l’estructura de les coses. Els moviments i sons del vent creen una sinfonia de vida i memòria. Les places són els punts de reunió, cors bategants dels pobles, on tot convergeix i es renova amb cada bri d’aire. Mov-i-Vent ens connecta amb el passat mentre abracem els canvis del present i del futur.
L’església conventual del Monestir de la Immaculada Concepció confronta amb el carrer de l’Esperança i la placeta del Palau; al carrer hi ha el Portalet i a la placeta el Portal major, amb una una portalada barroca. Tot just després de creuar el portal, ja dins el temple, ens trobam el batiport, un clos de planta rectangular format d’embans de fusta per evitar que l’aire exterior entri directament a l’interior en obrir la porta. A més, aquest espai compta amb un sistema de recollida de la possible aigua de pluja que pugui entrar en ploure; el paviment té rost fins a una perforació que travessa el llindar de pedra viva i aboca l’aigua al carrer.
La tradició de les neules a Mallorca arribà després de la conquesta catalana de Mallorca, al segle XIII. Es tracta d’un element de paper circular on s’hi representen escenes de tot tipus, tallades amb molta precisió: pot ser el Naixement, els Reis Mags, l’Estel d’Orient o elements més culturals del lloc on es posen. En el seu origen, les neules no s’utilitzaven exclusivament per decorar per Nadal, sinó també en altres diades importants, com el Corpus o l’Assumpció, tot i que és per Nadal que s’ha conservat aquesta tradició.
Antigament, les neules decoratives es feien amb galeta de neula comestible, i es penjaven dins les esglésies. El dissabte de Nadal, a Matines, quan acabava el Cant de la Sibil·la, aquesta amb l’espasa tallava les perllongues de neules que penjaven del sòtil dels temples i els feligresos les agafaven, com si fos un joc, i tenien una llepolia per endolcir la boca. En un cert moment, però, es va fer el canvi al paper, al pergamí o a qualsevol material prim que permetés posar les decoracions de forma més pràctica.
Així doncs, volem reconèixer la tasca dels neulers de Mallorca per recuperar aquest element decoratiu i que forma part del nostre patrimoni material. Les neules d’aquesta instal·lació han estat fetes pel neuler sineuer Joan Bonnín.
La Confraria era una edificació, d’una planta i un sol aiguavés, ubicada a la cantonada dels carrers Bisbe i Quartera, que originàriament tenia la funció de botiga de la Confraria, és a dir, allà on es recollien els alous i els censals anuals (que s’hi emmagatzemaven) i les taxes dels venedors que acudien al mercat. Els béns de la confraria es destinaven a socórrer els pobres i necessitats i a fomentar el culte a la Verge Maria. A inicis del segle XX era la seu del Jutjat Municipal i, donat el seu deficient estat de conservació, l’edifici fou desallotjat el 1915. Poc després, el consistori donà l’edifici al veïnat contigu, Joan Antoni Caldentey i Terrassa (Sineu, 1867 – 1921) , amb la condició que l’enderrocàs i fes recular la nova edificació a l’alineació establerta al carrer del Bisbe.
Damunt el portal hi havia un relleu de la Marededéu dels Pobres, protegint unes persones amb el seu mantell, davall un arc de mig punt i envoltat per un dosseret. Es completava, a la part inferior, amb l’escut de Sineu amb la inscripció Confraria de la Verge Maria dels Pobres i la data 1594. Enderrocat l’edifici, el 1915, aquestes peces escultòriques es varen salvaguardar ‘en la fachada de la casa del Sr. Caldentey, indicándose así el lugar que ocupó el desaparecido edificio’.
En el parlar popular de Mallorca, és ben coneguda l’expressió “Me cago en Sineu!”, que dona nom a aquesta instal·lació. L’escriptor sineuer Biel Florit explicà l’origen d’aquesta expressió en un dels seus articles periodístics així:
“Gratant l’antigor i gastant imaginació, he pogut consensuar i concloure amb tots els companys historiadors que n’he parlat, que podria ser ben bé que l’origen d’aquesta grosseria assumida i gratuïtament donada per bona per part important dels nostres veïnats, vengués del pou dels segles, de quan Sineu era cap principal de la comarca, amb residència del magistrat Veguer, i també, clar, dels recaptadors dels imposts, ai, més avall hi trobareu les cebes. Pagaments en efectiu, en delmes (el deu per cent de les collites), en primícies (els primerencs fruits de totes les fruitades) en oblacions (oferiments, almoines, sacrificis, regals dels pilotes de torn i de tota la vida). Ho solien fer en arribar la festivitat de la Mare de Déu d’Agost, que encara ara s’hi celebren les festes patronals, a la meva vila sineuera. I clar, el personal havia d’ensellar el mul, carregar beaces, i cap a Sineu s’ha dit, a pagar, rup a rup, com aquestes. I això solia deixar molt mal cos a la gent. D’aquí el «me cago en Sineu». Justificadíssim, per altra banda.”