Nit de llum i patrimoni a Sineu
Benvolguts passejants de la nit,
En aquesta desena edició, us convidam a passejar i descobrir els voltants del Mercat, on encara no hi havíem badocat gaire. Com sempre, hem procurat combinar llum, creativitat i enginy per destacar alguns racons i el patrimoni del nostre poble, amb la mirada posada en l’actualitat i els seus dilemes, que són els nostres.
Desitjam que gaudigueu de la passejada i que la fosca ens il·lumini.
Col·lectiu Contrallum
El novembre de 1880 aparegué a la premsa insular una crònica del mercat setmanal que deia: «La plaza del mercado cuajada de cerdos cebados. Su precio oscilaba entre 8’50 y 10’75 pesetas la arroba». I és que, entre els anys 1830 i 1950, la demanda i rendibilitat del porc d’engreix destinat al mercat peninsular va ser molt important, i els Dimecres eren un punt de venda de primer ordre, fins al punt que l’ajuntament subhastava el fems que generaven aquests animals el dia de mercat.
En aquest indret, un any més, hem col·laborat amb el “Col·lectiu Bojos per Galileo”, que aquest any ens sorprenen amb aquest ball de pèndols:
EL BALL HIPNÒTIC DELS PÈNDOLS
Observant les oscil·lacions del llantoner -el llum principal- de la catedral de Pisa, el jove Galileo Galilei (1564 – 1642) començà a investigar el funcionament dels pèndols i encomanà la seva màgia hipnòtica a altres científics de la talla de Johann Bernouilli (Basilea 1667 – 1748). Descobriren que aquests enginys són molt caparruts, que les seves oscil·lacions no depenen del material del qual estan fets, ni de l’amplitud de l’oscil·lació; només de la llargària del seu fil.
La seva fórmula ens conta que la trajectòria és un arc de circumferència (2π), que el motor del sistema és la gravetat (g) i que, efectivament, per canviar el temps que dura una oscil·lació (període, T) només hem de canviar la longitud del seu suport.
El ball dels pèndols no és més que un joc d’equilibris de sustentació ingràvida, un acord coordinat com el que hauria de regir aquest món nostre on, malauradament, poderosos assassins s’entesten a tallar els fils dels que pengen les fràgils vides de milers de persones.
Música: Nocturn núm. 1 op. 9 de Frederic Chopin en la interpretació de Kun-Woo Paik.
La llum negra, o llum de Wood, és una llum que es compon d’un color porpora amb un component ultraviolat. Aquesta llum es fa servir en medicina, en el món de la restauració o en la numismàtica. Entre els anys 60 i 70, es va començar a emprar entre els joves hippies com a un nou símbol del terme llibertat. Per extensió, es va començar a emprar en el món del teatre i de les discoteques, ja que feia ressaltar alguns colors sobre d’altres, aconseguint efectes sorprenents.
A Sineu, la presència d’aquesta llum probablement es va començar a popularizar entre els anys 80 i 90, quan el poble va esdevenir un dels referents de l’illa en l’oci nocturn. Fruit d’aquest moment, per tant, és el canvi de nom d’aquestes escales, que entre les generacions de joves dels 80 i 90 i següents adoptaren el nom de ses Escales des Nuu, en referència al famós pub que hi hagué ubicat en aquest espai durant aquest període.
Aquestes escales que connecten el carrer d’Avall i el carrer Sol, pels més majors, són conegudes com ses Escales de Cas Tintorer ―prenent el nom de la casa adjacent, ara Can Querol―Les escales es van reformar l’any 1907; la configuració actual és resultat de l’obra del nou Mercat Cobert (es Pes des Porcs), executada entre 1949 i 1957.
No fa tant temps que la tasca dels pous públics era fonamental. L’abastament d’aigua al poble era si més no imprescindible, i la xarxa municipal d’aquests, documentats ja des del segle XIV, va arribar a estar formada per dotze punts on es podia extreure aigua. Des de fa un temps, la seva utilitat com a punts de recollida d’aigua és pràcticament nul·la, però realitzen la funció bàsica de recordar-nos el passat i la importància d’un bé bàsic per a la vida. Aquest és el Pou de Ca na Morera (abans de na Prats) adquirit per la Sala el 1584.
Aquest 2025 les alertes de sequera s’han estès arreu de Mallorca, fins al punt que les reserves hídriques han quedat per davall del 50% i, en alguns pobles, s’han produït restriccions durant els mesos d’estiu, o han hagut de ser abastits d’aigua amb camions-cisterna. El Pla de Mallorca i Sineu no en són una excepció; L’aigua és vida, per a les persones, per a l’agricultura i per a la ramaderia…; nosaltres hem d’estalviar i tenir cura amb l’ús que en feim, ara bé, també activitats com el turisme n’han de ser conscients i han de prendre mesures.
Escoltem, doncs, el plor de la sequera o l’harmonia de l’aigua, i pensem, literalment, que “mica en mica, s’omple la pica”.
El camí d’Avall era el camí d’entrada a la població, des de la carretera de Santa Margalida i fins a la plaça Es Fossar i, d’ençà de la retolació oficial de 1863, es designava com a calle de Migueletes , en referència a milícia de soldats que rebia aquest nom, sorgida en temps de la Corona Catalanoaragonesa, abolits per Felip V després de la Guerra de Successió. Durant la 2a República, el carrer passà a anomenar-se calle de Manuel Azaña; durant la Guerra Civil i la dictadura franquista, el carrer s’anomenà calle Teniente Pedro Mateu. Mantengué aquesta denominació fins al 1987 que, a proposta de la Comissió Informativa de Cultura, recuperà el nom de carrer d’Avall.
Vist que la història del nom d’aquest carrer està lligada a l’exèrcit i als conflictes armats, hem volgut dedicar un espai a la necessitat de PAU en majúscules. Malauradament, aquests darrers anys també estam complint “rècords” en guerres; segons l’Escola de Pau la Universitat Autònoma de Barcelona, el 2024 hi va haver 37 guerres actives, la xifra més alta dels últims dotze anys i després de la Segona Guerra Mundial. A més, és el moment en què hi ha hagut més persones desplaçades per guerres i conflictes.
És evident que ens cal una reflexió global per aturar tota aquesta barbàrie, i clamar per la PAU mundial. També cal invocar, però, la força de la vida i de la natura, ja que, en els espais en runes, la naturalesa acaba fent-s’hi un lloc, com es pot veure en aquest indret. Tot i que resulti una contradicció, finalment la vida acaba guanyant l’espai a la mort i a la destrucció, malgrat les conseqüències del conflicte.
El dibuix ha estat realitzat per Rderous, il·lustradora i una de les organitzadores de Contrallum.
El setembre de 1930, es redactà el projecte d’urbanització del Camp d’en Riutort a instàncies del propietari de la parcel·la, Esteve Ribas i Borràs. Aquesta finca, de poc més de dues quarterades, confrontava amb l’actual carrer d’Avall, la plaça Es Fossar, el Torrent des Fossar i la línia del ferrocarril. Amb aquesta es projectaren dos carrers, paral·lels al carrer d’Avall i que llevaran la misma dirección, de Este á Oeste, y dividirán la finca, “Es Camp”, en dos manzanas de fácil división en solares. Además en su extremo Oeste, se proyecta otra calle normal á las anteriores, que separará estos solares de la Plaza Mercado. En el extremo Este, se proyecta la calle E [carrer de l’Estació], con el fin de dejar una vía, lindante con el ferro-carril, evitando el que pueda utilizarse como lugar de desperdicios.
Aquests carrers que podríem considerar un dels primers eixamples de Sineu, històricament han estat ocupats per petites indústries i menestrals. En aquest carrer, un dels vestigis d’aquesta tradició de menestralia són les ferreries. El treball del ferro és una tasca ancestral i prehistòrica. Ancestral perquè moltes cultures tenen en la seva mitologia una deïtat dedicada al ferro; Hefest pels grecs, Vulcà pels romans o Tuba-Caín en el Gènesi. A més, és prehistòrica fins al punt que els historiadors batejaren el darrer període de la Prehistòria com “Edat del Ferro”, ja que en aquesta etapa l’ésser humà començà a emprar aquest metall i resultà un fet del tot revolucionari.
Eines i estris als que avui donam llum poden ser l’enclusa, la fornal, el cargol, el martell, el martinet, la massa…
El 1911, a la publicació local Sinium, hi aparegué un article titulat Avenç, on s’alabava la iniciativa d’Antoni d’Espanya i Serra (Palma, 1883-?) de construir una fàbrica d’electricitat que permetria que «aviat poguem tenir an aquest poble una nota que’l ferá sortir d’es motlos antics: sa llum eléctrica». L’any següent s’inaugurà la Central Eléctrica Sineu (CES), en una parcel·lació del Camp de Son Font a tocar de l’estació de ferrocarril i del Torrent des Fossar, i es signà un contracte amb l’Ajuntament de subministrament de fluid elèctric per a l’enllumenat públic, consistent en una instal·lació de 50 fanals.
Catorze anys més tard, el 1926, el propietari acordà amb societat inquera La Propagadora Balear de Alumbrado, SA la venda de la xarxa de distribució elèctrica amb tots els béns i drets pertinents. La venda no incloïa la central productora, la qual amb el pas dels anys, ha tengut diferents usos, des d’acollir la Granja Juan Mestre, fins a l’actual sa Serradora.
Aquesta instal·lació ha estat realitzada per l’alumnat de FPB d’Electricitat i electrònica de l’IES Sineu.
A les quatre de l’horabaixa del 17 de febrer de 1878 arribava el primer tren procedent de Palma a l’estació de Sineu. Aquesta estació formava part de la Línia General, que unia Palma, Inca i Manacor; ja des del començament, fou la més rendible i de major trànsit dels Ferrocarrils de Mallorca. Constava d’edifici de passatgers, excusats, un magatzem per a mercaderies, una aiguada, una bugaderia, corrals per bestiar i, a partir de 1900, un moll de carbó, mostra de l’incipient indústria minera al nostre poble―.
L’actual edifici de passatgers fou inaugurat el 23 d’abril de 1926, i és un bell exemple d’arquitectura ferroviària, construït entre els anys 1924 i 1926. El nou sistema de transport ajudà a una certa modernització de la vila i en potencià l’arribada de visitants, de mercaderies i d’animals. L’emplaçament de l’estació, al migjorn de la població i en situació perifèrica, impulsà el creixement de la població cap a aquest indret.
L’any 1971, emperò, es tornaria tancar l’eix ferroviari Palma-Manacor, deixant Sineu fora tren; no fou fins a l’any 2003 que aquest servei es tornà a restablir.
El 2001, a instàncies de Joana M Ferrer i Cerdà Ferrer (Sineu, 1913-2010), s’urbanitzà una part de la finca rústica coneguda com l’Hort de Can Ferrer. La planificació va destinar una part de l’ordenació a zona verda que l’Ajuntament, el 2005, va adequar com a plaça. Aquest nou espai urbà, amb una gran explanada circular al centre, passà a designar-se com a Plaça de s’Era, una clara referència al topònim de la finca recollit a l’amillarament de 1868 que era La Era o El Abeurador. També feia referència a les eres públiques que hi havia emplaçades a la zona propera d’Es Fossar, que durant un temps fou coneguda com a Plaça de les Eres.
Aprofitam, doncs, aquest espai circular de l’era, que ens recorda a un teatre greco-romà, per a ubicar-hi un punt dedicat a la dansa, disciplina que ens commou a partir del moviment dels cossos, que ens permet expressar sentiments individuals o col·lectius i que ha esdevingut un dels símbols de la cultura i la societat humanes.
A la part de migjorn de Sineu, entre es Sacoster i el nucli urbà, hi discorr una petita conca hidrogràfica que drena cap al Torrent des Fossar. És per aquest motiu que, en aquesta zona, històricament s’hi han localitzats petites zones irrigades destinades a hort: Hort de Can Beia, Sínia de Can Cugula, Hort de Son Garriga, Hort de Can Ferrer i Hort des Felips.
I és en aquest indret on hem trobat l’espai idoni per a celebrar l’Any Llompart, ja que enguany es commemoren 100 anys del naixement de Josep Maria Llompart, un dels poetes i intel·lectuals més potents que ha donat la nostra terra. Activista cultural incansable, fou un dels fundadors de l’Obra Cultural Balear i president d’aquesta entre els anys 1978 i 1986; fou també president de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana i membre de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans. Rebé nombrosos premis i condecoracions.
Així doncs, amb els pol·linitzadors, fets pels alumnes del CEIP Rodamilans, com acompanyts, us convidam a endinsar-vos al Camí florit, de Josep Maria Llompart, però també al Camí floit d’Ánimos Parrec. Si Llompart ens feia una fotografia del foravila dels anys 90 del S.XX, el grup santjoaner ens descriuen que hi ha a les camades del s. XXI.
(I si volem que les abelles sobrevisquin per continuar polinitzant, ens cal fer un pensament…)
Camí florit
Llevamà, card, fonollassa,
rosella, cascall, lletsó,
vinagrella, corritjola,
ginesta, aritja, fonoll,
passionera, cugula,
mareselva, safrà bord,
floravia, canyaferla,
baladre, argelaga, albó,
falguera, olivarda, estepa,
clavell de moro, coscoll,
heura, contell, englantina,
vidalba, murta, maimó,
cama-roja, campaneta,
ravenissa, bruc, guixó
(i en l’aire color de vauma
l’esgarrifança d’un poll).
Josep Maria Llompart, 1990
Camí florit
Uralita, alternadora, grua, somiers,
llaunes, retroexcavadora, bosses de fems,
arqueta, fossa sèptica, tubs de PVC,
enderrocs, saques de grava i sacs de ciment.
Alarma! Filferro, malla militar,
cuidado con el perro, lloc videovigilat,
infracció urbanística, tobogan,
piscina infinity, vessament fecal.
Xylella fastidiosa, coatí,
tortugues de Florida,
becut vermell, banyarriquer,
cotorres argentines.
Formigó estampat, solera, gespa artificial,
sofà de palets, bandera, marès fals,
repetidor, parabòlica, tonelades d’asfalt,
petjada ecològica i deu mil plaques solars.
Xylella fastidiosa, coatí,
tortugues de Florida,
becut vermell, banyarriquer,
cotorres argentines.
Ànimos Parrec, 2025
El carrer del Fang deu el seu nom al fet que, temps ençà, quan plovia, aquest carrer s’omplia del fang arrossegat per l’aigua de torrentim provinent dels carrers costeruts que hi enllacen perpendicularment. Tenim constància d’aquest nom, ja des del segle XVIII al plànol ichnographico de la Villa de Sineu (1786) de Jeroni de Bestard i Solà.
Dos elements en aquesta via ens fan recular una mica més en el temps, a Can Joan Monara un escut rodó amb fistons i volutes, on s’hi representa l’escut d’armes de la família Riutort sota l’anagrama IHS i la inscripció ANY 1584. Als que som “a baix”, enlaira-nos, ens fa sentir més a prop dels que són “a dalt”… Per això, en aquest punt del nostre recorregut, amb aquestes avionetes, volem aprofitar per volar en el record, i així acostar-nos a un voluntari de Contrallum que ens va deixar a principis d’aquest any. Vola alt, Joan!
El Mercadal, entre 1864 i 1987, era l’espai on originàriament es duia a terme el mercat setmanal. Aquest indret, però, va anar perdent pes com a lloc de transaccions, en favor de la plaça Es Fossar i Sa Plaça. El 1878 va tenir lloc la primera Fira d’agost que es duia a terme el tercer diumenge d’aquell mes. De la tercera edició, en sabem que «La plaza de San Marcos bien provista de manzanas procedentes del Valle de Petra, (…), de turrones, avellanas, patatas, pimientos y cáñamo de la Puebla y Muro». Un segle més tard, el 1983, el corresponsal del Baleares Miquel Fontcuberta i Palou (Sineu, 1948) signava la darrera crònica de la Fira d’agost on, la reunió de venedors i compradors havia desaparegut i s’havia convertit en tot un seguit d’actes que posaven punt i final a les festes patronals de la Marededéu d’agost.
En aquest racó, el projecte BuyMySilence d’Antoni Fluxà, de Sineu, juntament amb MSC de Miquel Seguí, d’Inca, han creat aquesta peça musical exclusivament per a Contrallum. BuyMySilence experimenta amb la música electrònica d’ambienthouse i ha creat joc de llums i sons amb llençols, inspirat en la història del comerç de cànem (“cànyom”) que es duia a terme en aquest indret.